Trampes i Penó

Amb tota probabilitat les actuals trampes daten de l’any 1719, són les timbales més antigues de Catalunya encara en actiu. A l’Arxiu Municipal de Lleida es conserva un albarà de manament de pagament datat a 2 de juny de 1719 que acredita la construcció de tres parells de timbales, i per la factura (suggereixo: les característiques, ho dic perquè fa molt poc que s’ha parlat de albarà de pagament, si ara s’usa la paraula factura, sembla que també sigui un document comercial...) de les actuals trampes, és molt probable que es tracti precisament dels mateixos instruments.

Amb el nom de trampes es coneixen les antigues timbales que històricament, des de l’Edat Mitjana, s’han utilitzat com a instrument protocol·lari en les solemnitats i celebracions de la ciutat. Inicialment hi havia tres parelles de timbales i mai no sortien soles, sinó que ho feien conjuntament amb un grup de trompeters, que oscil·lava entre quatre i dos trompetes. Tots plegats, timbales i trompetes, constituïen el grup de músics protocol·laris de la Paeria. A partir del segle XVIII, i de forma progressiva, el seu nombre anà minvant. Les timbales quedaren reduïdes a una única parella i els trompeters (també anomenats clariners o pregoners) desaparegueren definitivament a la segona meitat del segle XX. Alhora, la progressiva introducció a partir del segle XIX de les modernes bandes de música també va contribuir a relegar cada cop més a aquests músics a la figura de simples personatges festius. Tot i amb això, la seva funció protocol·lària s’ha preservat fins a l’actualitat dins de la Festa Major, i en concret durant el seguici del Pregó, una de les seves funcions històriques més importants.

Penó

Data construcció: S’estrenà el 10 de maig de 1908, i tot i algunes restauracions i retocs, és el mateix que encara surt cada Festa Major.

El Penó és un dels elements protocol·laris de la Festa Major. Encapçala el seguici del Pregó i representa l’escut de la ciutat, amb l’emblema de les tres flors de lis. El Penó destaca per la sumptuositat en la metal·listeria i també en els teixits, brodats i pedreria.