MOVISTAR et porta de concert a FERRAN PALAU + GERMÀ AIRE
Dijous, 14 de novembre
21.30 h.Cafè del Teatre
Gratuït. Recollir la teva entrada a les botigues de Movistar
A finals del 2017, Poc abans de publicar el seu aclamat disc Blanc (Halley Records 2018), Ferran Palau ja tenia pràcticament enllestides les cançons que formen part de Kevin (Hidden Track Records, 2019), el seu quart disc en solitari. Gravat a principis d’aquest any 2019 entre la casa del seu productor i cosí Jordi Matas, la Casa Murada i l’estudi d’en Panxii Badii.
Un disc de pop que mira de reüll al soul més ‘easy-loving’, però, podem interpretar aquest disc com un disc de cançons d’amor? En l’univers Palau les preguntes mai tenen una resposta clara i no serà diferent en aquesta ocasió, però és evident que estem davant de la obra més romàntica i colorista del artista, en que el tu i el jo que sempre protagonitzen les seves lletres, es converteixen en un micro univers on cada punt de vista esdevé una possible nova dimensió. A la nova gira, Ferran Palau estarà acompanyat de la seva súper banda: Jordi Matas a la guitarra i teclats, Dani Comas al baix i Joan Pons (El Petit de Cal Eril) a la bateria.
En Luca i l'Andreu de Germà Aire continuen el seu camí iniciat el 2012 després de la dissolució de Mates Mates. Una primera maqueta el 2013, seguit del seu debut amb Ball del Cel el 2014 els col•locava en un terreny de proves, un laboratori on jugaven amb els sons menys concrets i sense límits. Totes aquelles provatures van ser necessàries per parir, quatre anys després, Sempre, el seu segon llarg, no molt llarg.
En aquest treball es concreten totes aquelles idees que apareixien en els seus anteriors treballs i directes. Gràcies a la producció de Joan Pons aconsegueixen concretar totes aquelles forces i comprimir-les en 10 hits de dos minuts i mig. En aquest disc no hi sobra res.
Durant tot aquest temps la parella de Vic ha treballat les melodies com mai i li ha donat una major importància als teclats, que prenen protagonisme en moltes de les composicions, agafant responsabilitat en la melodia principal, però també en les línies de baix. Sembla que han aconseguit una amalgama perfecta on les guitarres, els sintetitzadors i la veu d'en Luca troben cadascuna el seu espai. Menció especial mereix la intervenció vocal de Luca Masseroni, impecable i dolça.
Hi ha ritmes que només pot fer l'Andreu. Ritmes aparentment senzills, que només ell és capaç de fer-los caminar o aquell redoble que només ell aconsegueix. L'Andreu Ribas és intuïció pura i per això és capaç de brillar posant les seves mans en gairebé qualsevol instrument. A Sempre ho demostra a la guitarra i a la bateria.
Es tracta d'un disc fàcil d'escoltar, però gens senzill. D'aquells discos que te'ls poses dues vegades seguides perquè a cada escolta descobreixes un nou detall de producció, un baix enterrat o el meravellós acople a Pur que actua com un cor perfecte.
Aquesta vegada totes les cançons són escrites en català. Uns textos oberts i ambigus amb referències constants al cos, al sentiment i a la natura que et proposen cadascun una situació o estat diferent.