Lleida ja es prepara per a les Festes de la Tardor 2021 que se celebraran del 24 al 29 de setembre
|
REGIDORIA DE JOVENTUT, FESTES I TRADICIONS |
|
Canvi de la plataforma de reserva d’entrades, que es farà amb Koobin i de manera esgraonada per dies i espectacles. S’ha aplicat un preu simbòlic de 3 € als concerts de Lildami i Doctor Prats, amb voluntat de regular-ne els fluxos i facilitar el màxim d’accés Descentralització dels espais ja que, a més dels dos escenaris principals a la plaça de la Sardana de la Seu Vella i la plaça Sant Joan, també hi haurà activitats als barris de la ciutat Una programació diversa que combina la cultura tradicional i popular, amb unes actuacions adaptades a la situació actual, concerts de primer nivell, talent emergent, femení, arts en viu i mantenint el nou format de pregó de Festa Major, que enguany anirà a càrrec de Ferran Aixalà El paer en cap, Miquel Pueyo, acompanyat del regidor de Joventut, Festes, Tradicions, Esports i Activitat Física, Ignasi Amor, ha presentat la programació i les novetats de les Festes de la Tardor 2021 que se celebraran del 24 al 29 de setembre L’alcalde s’ha referit, en primer lloc, al cartell de l’edició d’enguany, que ha estat dissenyat per l’estudi Cr3ativa, amb la Montse Pociello al capdavant. “El seu leit motiv “no hi ha festa sense persones que la vulguin celebrar”, ara més que mai, cobra molta importància: les persones al voltant de la festa, els ciutadans i les ciutadanes al centre perquè ells i elles són el motiu de la festa. Un cartell que convida a l’alegria i esperança, amb els colors de la tardor de Lleida, les figures que ballen i la Seu Vella que corona l’escena”. Així mateix, Pueyo que “haurem de seguir aplicant un seguit de mesures i de precaucions adaptades al context i a la situació sanitària, que encara no és tan bona com desitjaríem tots plegats, però que, a poc a poc, es va beneficiant de l’efecte protector que de la vacunació”. El paer en cap ha destacat que “hem acumulat el bagatge i l’experiència de la celebració del Fase Cultura, de la Festa Major, de la Factoria dels Reixos i de l’Estiu en Viu, i gràcies a això hem pogut preparar unes Festes de la Tardor pensant en tothom, amb propostes variades per satisfer tota la diversitat de gustos de la ciutadania i, a més, fent-ho de manera segura i amb totes les garanties”. Per la seva banda, Amor ha explicat que “tindrem un nou sistema de reserva d’entrades, a través de la plataforma Koobin, amb l’objectiu d’aprendre i revertir tot allò que no va sortir bé la darrera vegada. A més, la reserva d’entrades es farà de manera esgraonada” i, per tant, s’ha recomanat a la ciutadania que faci el registre prèviament perquè és una manera de descongestionar la plataforma quan s’obri la reserva d’entrades. El regidor ha posat de relleu que les entrades mantenen el caràcter popular, combinant entrades gratuïtes amb d’altres a preu simbòlic a 3 € que permetran regular-ne els fluxos”. A més, es preveu un sorteig a través de les xarxes de 50 entrades per al concert de Lildami i 50 entrades per al concert de Doctor Prats, i s’habilitaran, en cas necessari, altres mecanismes per no deixar ningú enrere, com per exemple la possibilitat de canviar de lloc el pregó a la plaça de la Sardana en cas que hi hagi molta demanda i se superés l’aforament permès a la plaça Sant Joan, que és de 300 persones. A banda de la reserva online, s’ha habilitat reserva telefònica per aquelles persones que no tenen coneixements o possibilitats d’accedir a la reserva prèvia online. L’alcalde també ha destacat que “les Festes de la Tardor també constitueixen un motor econòmic i emocional, sobretot per a totes les persones que professionalment es dediquen al sector cultural, durament castigat per la pandèmia, i que continuen necessitant aquest impuls”. “El calendari d’actes, com veureu, és divers i combina la cultura de caràcter més tradicional i popular, amb unes actuacions adaptades a la situació actual, que es caracteritza per un programa de concerts ampli i de primer nivell, pensat en bona part per al nostre jovent, que ha patit els estralls de la situació en un moment clau de les seves vides”, ha assegurat Pueyo. Les Festes de la Tardor combinen la tradició amb la innovació. Cultura popular, talent emergent, femení, arts en viu... Es manté el nou format de pregó de Festa Major, que enguany anirà a càrrec de Ferran Aixalà —pallasso, guionista, animador de públic a televisió, cantant i músic — i dos punts neuràlgics: els escenaris de la plaça de la Sardana en el Turó de la Seu Vella i la plaça de Sant Joan. Aquests enclavaments seran els punts neuràlgics però també hi haurà molta activitat d’arts en viu pels carrers i pels diferents barris de Lleida. El cartell Autoria del cartell: Montse Pociello Ribes (equip la Cr3ativa) El cartell: “no hi ha festa sense persones que la vulguin celebrar” Amb els colors de la tardor de Lleida, les figures que ballen i la Seu Vella que corona l’escena, expliquen que ja és aquí la festa. Es fa amb un disseny colorista i singular on es fusionen tots els elements. La quadrícula del fons és Lleida. Informació d’accés a les Festes de la Tardor 2021 Atesa la normativa vigent, cal fer reserva prèvia d’entrades. Els actes són amb aforament limitat i amb control d’accés. S’ha habilitat una nova plataforma per a la reserva d’entrades, que serà esglaonada. Per accedir-hi recomanem registrar-se prèviament a Koobin i recordar el nom d’usuari i la contrasenya. Les entrades mantenen el caràcter popular, combinant entrades gratuïtes amb d’altres a preu simbòlic a 3 € que permetran regular-ne els fluxos. Les entrades amb despesa simbòlica no es poden reservar per via telefònica. S’ha aplicat un preu simbòlic de 3 € als concerts de Lildami i Doctor Prats, amb voluntat de regular-ne els fluxos i facilitar el màxim d’accés. Amb tot, el preu simbòlic no ha de ser una limitació per a l’accés. Es preveu un sorteig a través de les xarxes de 50 entrades per al concert de Lildami i 50 entrades per al concert de Doctor Prats, i s’habilitaran, en cas necessari, altres mecanismes per no deixar ningú enrera. A banda de la reserva online, s’ha habilitat reserva telefònica per aquelles persones que no tenen coneixements o possibilitats d’accedir a la reserva prèvia online. Són més d’una trentena d’actes amb reserva prèvia, atesa la normativa sanitària, s’ha pogut ampliar l’aforament, l’espai on aquesta ampliació serà més visible és a la Pl. de la Sardana. Reserves Via online, per a cada acte al web www.festeslleida.cat Via telefònica al telèfon 973 23 96 98 Horaris: d’11 h a 13 h.- dimarts, dimecres i dijous de 17 h a 20 h.- dilluns a divendres
Condicions d’accés als espectacles:
Calendari d’activació de la reserva d’entrades. Activació de manera esglaonada Dimecres 15 de setembre a les 11 h:Activitats previstes per al divendres 24 i dissabte 25 de setembre: 6 actes
Dimecres 15 de setembre a les 17 h:Activitats previstes per al diumenge 26 i dilluns 27 de setembre: 6 actes
Dijous 16 de setembre a les 11 h:Activitats previstes per al dimarts 28 de setembre i el dimecres 29 de setembre: 7 actes
Programació i activitat Activitats als barris S’han previst una sèrie d’espectacles familiars i tallers a diferents barris de la ciutat:
Concerts a la Plaça de la Sardana Concerts de diferents estils per a tots els públics: des de les cançons infantils de Dàmaris Gelabert al pop electrònic de Doctor Prats, als èxits d’Ana Mena i el hip hop de Lildami passant pel soul de The Sey Sister a les atmosferes de Mishima i les músiques dels grups lleidatans. Cultura Popular i Tradicional: Sardanesen format concert amb la Cobla Orquestra Nova Blanes Festa de Moros i Cristians: recuperació de les Ambaixades i entrada de Gala adaptada a la situació actual i amb un format més reduït. Gran nit de Foc Després d’un any d’impàs, on no vam poder tenir bèsties convidades, el Bestiari de Lleida, la Nit de Foc de les Festes de la Tardor, torna a comptar amb figures vingudes de fora i un escenari també en un indret diferent. Enguany, des de l’Esplanada del Campus de Cappont, al carrer Pere Cabrera veurem el foc de les diferents bèsties participants. Marraco El Marraco és, a dia d’avui, el principal representant del bestiari festiu Lleidatà. Té el seu origen en un personatge llegendari que el 1907, prengué forma de drac. des de llavors, ha anat prenent diferents formes. El Marraco que coneixem avui en dia, és fruit d’una renovació de l’element insigne del bestiari lleidatà que es realitzà el 1993. Joan Miró, qui també ha treballat en moltes d’altres peces de la imatgeria festiva lleidatana com els gegants, capgrossos i cavallets, canvià el seu cos de guix, tela metàl·lica i fusta per una rèplica de fibra de vidre. Tot i que no és una bestia de foc, és l’amfitrió del Bestiari Lleidatà on sempre hi és present. Marraquets Amb la voluntat de crear unes bèsties de foc a la ciutat, l’any 2005 s’estrenaren els Marraquets. Fou en el marc de la VIIIa. Gran Nit de Foc de les Festes de la Tardor d’aquell any. Nasqueren de dos ous gegantins, que havia estat incubant el Marraco. Els Marraquets són un capgrossos, a imatge del Marraco, que incorporen una cua. Tant en el cap com en aquesta cua és on hi podem veure els punts per col·locar els artificis pirotècnics. Els fan ballar els Diables de Lleida Lo Drac Carrincló Lo Drac Carrincló és una bèstia de foc amb morfologia de Drac infernal i fabulós, amb cos de serp, ales de muricec, potes i urpes. Cronstruït pels Xavier Masfred i els Diables de Lleida, fou estrenat el dia 29 de setembre de 2013, en motiu del 30è aniversari dels Diables de Lleida. Altres Bèsties i criatures van ser convidades al bateig infernal, cançons i tocs de tabal de diferents contrades es van sentir per tota la ciutat de Lleida. Els Diables de Lleida Una nit amb un correfoc de Diables de Lleida és sinònim de foc, sofre, fum i, molta festa. Els seus correfocs es caracteritzen per començar amb una cercavila amb carretilles, petards, escopidors de foc… i per acabar amb un gran espectacle en una plaça, amb forques i efectes variats, traca final, focs d’artifici. Els Dimonis dels Trons Els dimonis dels Trons, van nexer a Lleida amb la idea de fer gaudir al públic de la cultura del foc tan estesa i arrelada dins la societat catalana, per la qual cosa, els hi agradara fer participar el públic, donar emoció i oferir un espectacle diferent i innovador a les festes. Cabrot del Vendrell El drac de foc el Cabrot representa un Llucifer que cavalca sobre una serp de dos caps. Cal destacar l’estructura i l’anatomia de la peça, que la fan única i singular. És d’una bellesa i, alhora, d’una característica terrible que també la fa molt curiosa. Cal destacar-ne en l’actuació l’acompanyament pirotècnic, compost per a, aproximadament, 14 maces i el ceptrot corresponent, així com uns 10 tabals i 2 caixes. Cal destacar actuacions a Vauvert (Catalunya Nord), Extremadura i Casp, així com a molts indrets de Catalunya. Mamut de Sant Vicenç dels Horts L’any 1996 es va batejar la bèstia de foc “Mamut Venux”, en un moment en què l’entitat es va consolidar i ampliar. La bèstia va ser apadrinada a la seva primera actuació pel Tolc del Clot (Barcelona). La figura d’un mamut fa referència a la troballa d’un fragment de defensa (ullal) de mamut que es va trobar a (Mas Duran) Sant Vicenç dels Horts l’any 1886. El nom de “Venux” és una adaptació del nom d’un dels copatrons de la vila, Sant Venust. Aquesta bèstia de foc destaca en el món del bestiari festiu tant per ser d’una tipologia atípica (mamífer prehistòric), com per usar materials de construcció diferents als habituals en aquest món, com també per l’espectacularitat de les enceses i lluïments amb pirotècnia. Drac Bufut de Masquefa El Drac Bufut és la bèstia de foc de la Colla Pixafocs i Cagaspurnes, Diables de Masquefa, colla creada l’any 1993. La figura va ser batejada l’any 2002 i durant alguns anys, va ser l’única figura en actiu que era portada com un gegant, després de la reforma de l’any 2017, també es pot portar arrossegat amb rodes. Cal destacar que el Drac Bufut i la Colla de diables van ser protagonistes en el documental Life in a day, dirigida per Kevin Macdonald i produïda per Ridley Scott, documental que va ser estrenat el 27 de Gener del 2011 al festival de dinema de Sundance, als Estats Units. Aquesta gravació la va realitzar el Daniel Mas, el dia 24 de Juliol de 2010. L’any 2016 el Drac Bufut va pondre 3 Ous, d’on un any més tard van néixer les Bèsties infantils de Masquefa. La banda Retocada i la colla de grallers els Carreter i els Xip Xap seran els encarregats de posar-hi la música i conduir l’espectacle. Ambdues formacions configuren la banda sonora de la Nit de Foc, un dels actes emblemàtics de les Festes de la Tardor Passada de lluïment del Seguici de les Festes de la Tardor El matí de Sant Miquel, ens ofereix, la Passada de lluïment del Seguici de les Festes de la Tardor. L’escenari de la plaça Sant Joan acull els diferents colles i comparses que executaran els seus balls. El Ball de Diables El Ball de Diables és un ball parlat amb una forta càrrega satírica i que amb els seus versos dona una visió crítica de l’actualitat social, política, econòmica. En el ball hi prenen part diferents personatges: Llucifer, la Diablessa, Pere Boter, el Capità i un grup de diables, que reciten uns versots i realitzen diverses figures: la Fúria, el Consell, el Passadís, El Molinet, la Font, la Carretillada, la Pinya, el Dimoni Gros. El ball de diables el representen membres del Diables de Lleida. L’Àliga L'Àliga és una peça del bestiari festiu existent a la ciutat. Pertany al Grup Cultural Garrigues Lleida, i l’any 2001. Enguany celebra els 20 anys de la seva construcció. És carregada des de l'interior per una sola persona i l’acompanya una agrupació de portadors. La seva construcció fou a càrrec de Sergi Herrera i Agustí Ortega, confegida de polièster i estructura interior de ferro. El Lleó El Lleó fou construït per Sergi Herrera l’any 2008 amb cartró pedra i fibra de vidre i és portat per una sola persona. És un dels elements del Grup Cultural Garrigues. Ball de Bastons El ball de bastons o el ball de bastonets¸ com s’ha anomenat històricament a Lleida, és el ball festiu més arrelat i que més temps s’ha mantingut en actiu a la Festa Major, tenint-ne ja notícies a principis del segle XVIII. Actualment el ball de Bastons a Lleida és ballat per la Colla Bastonera del Pla de l’Aigua que nasqué l’any 2008 com una secció del Casal Ocell Negre de Lleida, situat al Pla de l’Aigua. Moixiganga de Lleida Aquest 2021, fa 10 anys que l’Esbart Dansaire Sícoris recuperà la Moixiganga, ball del seguici Lleidatà que havia romàs perdut des de l’any 1946. La Moixiganga presenta un ric conjunt de quadres amb diferents elements i exercicis coreogràfics que caracteritzen la dansa i els seus diferents passos: La Dansa, Ball dels Arcs, La Morra, Ball dels Plats, Lo Galapo, l'Enterro i el Ball de la torre. Ball de Moros i Cristians El Ball de Moros i Cristians de Lleida és un ball parlat del qual se’n té notícia des de finals del segle XVIII i principis del XIX, i del que en trobem, mal que sigui de forma intermitent, referències de la seva actuació en la majoria de festes lleidatanes al llarg de més de cent cinquanta anys. El Ball, s'havia representat per darrer cop l'any l’any 1945, i fou l'any 2010, inspirat en les explicacions de 3 testimonis encara vius de l’última representació i mercès a la iniciativa de l’Associació de Cultura Popular i Tradicional Aurembiaix, amb la col·laboració de diverses persones i entitats, com l’Associació de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, es recuperà de nou el ball, l’únic ball parlat de moros i cristians que podem veure a dia d'avui a Catalunya. Ball de Cavallets Tot i que es tenen notícies intermitents que ens documenten la presència de cavallets a Lleida des del S.XVII, l’actual Ball de Cavallets de Lleida arrenca de l’evolució de la comparsa de cavallets estrenada l’any 1997. L’any 2006, aquesta comparsa que fins aleshores evolucionava lliurement, es reconverteix en un ball amb música i coreografia pròpia. Les figures dels cavallets foren creades per Joan Miró Oró. Duen cassaca vermella, Barret triconi negre i banderí amb l’escut de la ciutat. En l’actualitat, els cavallets són ballats per L’Esbart Dansaire Sícoris. Capgrossos Entre el setembre de 1997 i el maig de 1998, Lleida estrenava una col·lecció de capgrossos propis, que des de llavors han participat de manera regular i habitual en les principals festes de la ciutat. Els capgrossos, d’autoria variada, van ser construïts en un taller participatiu dirigit per en Joan Miró Oró i representen diferents personatges arquetípics, juganers i divertits. Els Capgrossos, portats pel grup teatral InOff, formen part del conjunt de la imatgeria municipal juntament amb els cavallets els gegants i el Marraco. Gegants Si bé l’actual comparsa de gegants municipals té els seus orígens al segle XIX, la presència de gegants a les festivitats de Lleida és força anterior remuntant-nos als segles XVII i XVIII. Actualment, la comparsa la formen 6 parelles de Gegants: Els Romans, els Xinesos, els Moros, els Reis, els Gegantons, i els Faraons. Tots ells configuren un dels elements més significats de la ciutat junt amb el Marraco. Els Gegants els ballen la Colla de geganters de la Paeria. |
Imatges relacionades
-
Lleida ja es prepara per a les Festes de la Tardor 2021 que se celebraran del 24 al 29 de setembre