La música indie de Micah P. Hinso al Cafè del Teatre

S'ha escrit d'ell que estem davant del Leonard Cohen de la música indie

Divendres 7 de febrer

22.30 h.Cafè del Teatre

Preu: 12 € / Anticipada: 10 €

Ha anat ascendint de l'estatus de desconegut absolut al de figura emergent de moda (amb el seu primer disc), d'aquí al d'icona de culte (amb el segon) després al d'artista consolidat (amb el tercer, de 2008) i, finalment, al d'estrella amb tots els honors (des de llavors ençà).

Ha transcendit els límits de l'escena alternativa -sense perdre la seva aura emblemàtica en aquest món- per calar sense problemes en el 'mainstream' receptiu amb les anomalies. Oriünd de Memphis però resident a Abilene (Texas) des de primerenca edat, es mou per l'herència del folk-rock clàssic i la tamisa en la forma d'entendre l'angoixa i la calma de la seva generació.

La seva biografia gaudeix d'episodis intransferibles i ha estat escrita des del costat salvatge de l'adolescència nord-americana, esquitxada d'estades a la presó i relacions difícils amb els estupefaents, l'amor i la salut. D'aquí emana el caràcter catàrtic de les seves composicions, que han absorbit el dolor que va suportar per rehabilitar-se i deixar això enrere i, a partir de 2008, la tranquil·litat de qui ha superat el tràngol. D'aquí també procedeix el component redemptor dels seus directes.

A la primavera de 2014 va publicar el seu setè LP, "Micah P. Hinson & The Nothing". Un disc en el qual, després de la recopilació de rareses "Micah P. Hinson And The Junior Arts Collective" (2012), distribuïda amb la revista 'Rockdelux', el de Memphis gira cap a sonoritats pròpies del porxo davanter d'una granja poc transitada, amb ambientacions adaptades a una hipotètica segona part de "O Brother, Where Art Thou?".

El 2015 va realitzar la gira del 10è aniversari del seu àlbum de debut, "Micah P. Hinson And The Gospel Of Progress" (2004), una obra que ja va enlluernar en el seu dia (sobretot a partir del 2005, quan va començar a despuntar) i que manté tota la seva vigència. També l'any passat, el mes de maig, va publicar el disc "Broken Arrows", gairebé del tot instrumental i entre la psicodèlia i el so western, que va signar conjuntament amb el seu amic i col·laborador T. Nicholas Phelps. Al setembre de 2017 va arribar el seu successor, "Micah P. Hinson Presents The Holy Strangers", una moderna òpera folk que, en paraules del seu autor, recorre la vida d'una família "estenent-se per tots els estranys i gloriosos llocs als quals et dirigeix la vida (...) vivim amb ells, morim amb ells ". Un treball de dos anys d'elaboració i catorze cançons, escrit i gravat en Denison (Texas) des d'una perspectiva analògica, i que només va entrar en l'era digital a l'arribar a el procés de pre-masterització. A posteriori, el 26 d'octubre de 2018 va publicar "When I Shoot At You With Arrows, I Will Shoot To Destroy You", el seu darrer disc. Gravat en un dia a l'est de Texas, Micah és al comandament d'un grup de músics (que ha batejat com The Musicians Of The Apocalypse) donant forma a unes cançons on la inspiració, segons Micah, li va venir a Espanya: "Hi ha una catedral a Santiago de Compostel·la en què es diu que hi ha la tomba de l'apòstol Sant Jaume. Hi ha una estàtua d'ell envoltat de vint músics, mirant, afinant o simplement esperant. Es diu que el van estar esperant durant vuit-cents anys per ser dirigits per ell. Ells són els Músics de l'Apocalipsi. Són els que portaran l'Infern i el Cel a la Terra. Són els que portaran l'Apocalipsi".