Els pregoners de la Festa major demanen a la ciutadania que sigui protagonista del batec cultural de la ciutat
Els representants de Zum Zum Teatre, La Baldufa i Campi qui Pugui protagonitzen un pregó coral en què reivindiquen el teatre “com una eina de canvi social, d'autoconeixement que ens interpel·la i ens ajuda a entendre el món i empatitzar amb els altres”
L’alcalde Miquel Pueyo convida els lleidatans i lleidatanes a “gaudir de la Cultura desplegada en tota la seva dimensió” participant en els actes de la Festa Major
El pregó oficial de la Festa Major de Lleida ha estat una crida a la ciutadania perquè sigui protagonista en el batec cultural de la ciutat, participi, prengui els espais culturals i en faci ús, per tal de gaudir d’aquesta Lleida que tant ens agrada.
Aquest ha estat el missatge del pregó coral que Begonya Ferrer, de la companyia Zum Zum Teatre, Emiliano Pardo, de La Baldufa, i Cristina Garcia, de Campi qui Pugui, han adreçat aquesta tarda als lleidatans i lleidatanes que han omplert la plaça Sant Joan en l’acte d’inici oficial de la Festa Major, que ha estat presidit per l’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, i al qual ha assistit la corporació municipal.
Els pregoners, representants de les tres companyies mereixedores dels guardons més significatius de les arts escèniques, han volgut compartir amb tota la família ‘teatrera’ de Lleida l’honor d’haver estat escollits per aquest acte. “Hi ha més de 20 companyies i també professionals que formen part de tota una indústria que es troba a la ciutat, silenciosa, invisible i que amb les actrius i actors, fan un gruix de talent i de treball incalculable”.
Uns quants centenars de persones que “amb esforç, molta dedicació i compromís irrenunciable” han fet del teatre i la cultura un dels símbols d’identitat de la nostra ciutat, i han aconseguit que sigui un referent en les arts escèniques infantils a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Un referent fruit “de projectes professionals engegats fa molts anys. Persones que van tenir l'entusiasme, la capacitat innovadora i, sobretot, la proximitat que dona una ciutat de la mida de Lleida, per encomanar la passió per la seva feina. Cada companyia nova s’ha convertit en referent de la següent, aquests han estat els elements diferenciadors que han provocat que Lleida sigui avui en dia el referent en les arts escèniques infantils”.
Un referent que permet presumir-ne arreu, ja que “portem el nom de Lleida amb orgull”, i que no ha estat fàcil assolir, per la feina de formar-se, engegar nous projectes i cercar els millors professionals, però també per desacomplexar-se del “leridanismo provincià classista que durant molts anys ha flairat la ciutat”. Per tot això, “hem passat dels complexos i hem sortit a menjar-nos el món, com ens mengem els caragols! Amb ganes, alegria i conservant el nostre accent en molt més que en les paraules”, han dit en un altre moment.
Els pregoners han posat en valor la millora en infraestructures escèniques dels darrers anys que donen a Lleida la categoria de ciutat cultural, malgrat que no n’hi havia prou amb això, ja que cal dotar aquests equipaments de programacions de qualitat i espais d’àgora i intercanvi cultural i social. Per això, Ferrer, Pardo i García han fet una crida a lleidatans i lleidatanes “a participar d’aquesta Lleida cultural que tant ens agrada; a prendre aquests espais culturals i sobretot a fer-ne ús i així ser protagonista del batec cultural de la nostra ciutat”.
Abans de cloure el pregó i desitjar els presents la millor Festa Major i convidar a sortir i gaudir-la, els tres pregoners han adreçat un darrer missatge per reivindicar el teatre “com una eina de canvi social, d'autoconeixement que ens interpel·la i ens ajuda a entendre el món i empatitzar amb els altres”.
Recepció oficial
L’alcalde Miquel Pueyo ha estat l’encarregat de presentar l’acte i donar la benvinguda als lleidatans i lleidatanes que s’han aplegat a la plaça, perquè “la Festa Major ha estat tradicionalment un moment de trobada i convivència en un espai comú: la Ciutat, que es transforma en un gran escenari viu on, cada dia i a totes hores, hi passen coses.
El paer en cap ha convidat a tothom a passejar per la ciutat i viure les nostres tradicions amb els elements de cultura popular i també amb les noves incorporacions d’enguany, amb el Ball de Valenciant o les Trompetes i el Toc de la Crida, a més dels balls, la dansa, la música, els concerts, els correfocs, el castell de focs, els gegants, les sardanes i la resta d’espectacles escènics... “En definitiva, la Cultura desplegada en tota la seva dimensió”, ha dit.
Minuts abans de la lectura del pregó, l’alcalde, acompanyat dels membres de la corporació municipal, ha rebut els tres pregoners al Palau de la Paeria que han signat el llibre d’honor de l’Ajuntament, abans de sortir en comitiva fins a la plaça Sant Joan.
Un cop finalitzat el pregó, la Balkan Paradise Orchestra - BPΩ ha ofert un concert carregat de magnetisme (B), potència (P) i resistència (Ω), que ha engrescat els assistents a la plaça, instant-los a ballar amb el so de la seva música.
La Festa aixeca el teló
El pregó ha donat el tret de sortida a una diversitat d’actes que tot seguit s’han anat realitzant en altres indrets de la ciutat. Mentre la plaça Paeria es transformava en una gran rotllana amb motiu de la ballada de sardanes, mercès a l’acompanyament de la Cobla Lo Castell, la plaça Ricard Viñes acollia una demostració de l’escola de ball de la Casa d’Andalusia i una actuació de l’Agrupación Raíces de Zahute de la Casa d’Aragó.
Un altre dels espais que s’ha posat en marxa tot just finalitzat el pregó ha estat el dels Camps Elisis. Mark Weaver ha actuat a l’escenari de la Glorieta, obrint un programa que han de completar aquesta nit Fluid’D’Neurocom i Apam. També dins del recinte dels Camps Elisis està previst un dels plats forts musicals de la Festa Major, l’actuació d’Estopa.
Els pregoners, representants de les tres companyies mereixedores dels guardons més significatius de les arts escèniques, han volgut compartir amb tota la família ‘teatrera’ de Lleida l’honor d’haver estat escollits per aquest acte. “Hi ha més de 20 companyies i també professionals que formen part de tota una indústria que es troba a la ciutat, silenciosa, invisible i que amb les actrius i actors, fan un gruix de talent i de treball incalculable”.
Uns quants centenars de persones que “amb esforç, molta dedicació i compromís irrenunciable” han fet del teatre i la cultura un dels símbols d’identitat de la nostra ciutat, i han aconseguit que sigui un referent en les arts escèniques infantils a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Un referent fruit “de projectes professionals engegats fa molts anys. Persones que van tenir l'entusiasme, la capacitat innovadora i, sobretot, la proximitat que dona una ciutat de la mida de Lleida, per encomanar la passió per la seva feina. Cada companyia nova s’ha convertit en referent de la següent, aquests han estat els elements diferenciadors que han provocat que Lleida sigui avui en dia el referent en les arts escèniques infantils”.
Un referent que permet presumir-ne arreu, ja que “portem el nom de Lleida amb orgull”, i que no ha estat fàcil assolir, per la feina de formar-se, engegar nous projectes i cercar els millors professionals, però també per desacomplexar-se del “leridanismo provincià classista que durant molts anys ha flairat la ciutat”. Per tot això, “hem passat dels complexos i hem sortit a menjar-nos el món, com ens mengem els caragols! Amb ganes, alegria i conservant el nostre accent en molt més que en les paraules”, han dit en un altre moment.
Els pregoners han posat en valor la millora en infraestructures escèniques dels darrers anys que donen a Lleida la categoria de ciutat cultural, malgrat que no n’hi havia prou amb això, ja que cal dotar aquests equipaments de programacions de qualitat i espais d’àgora i intercanvi cultural i social. Per això, Ferrer, Pardo i García han fet una crida a lleidatans i lleidatanes “a participar d’aquesta Lleida cultural que tant ens agrada; a prendre aquests espais culturals i sobretot a fer-ne ús i així ser protagonista del batec cultural de la nostra ciutat”.
Abans de cloure el pregó i desitjar els presents la millor Festa Major i convidar a sortir i gaudir-la, els tres pregoners han adreçat un darrer missatge per reivindicar el teatre “com una eina de canvi social, d'autoconeixement que ens interpel·la i ens ajuda a entendre el món i empatitzar amb els altres”.
Recepció oficial
L’alcalde Miquel Pueyo ha estat l’encarregat de presentar l’acte i donar la benvinguda als lleidatans i lleidatanes que s’han aplegat a la plaça, perquè “la Festa Major ha estat tradicionalment un moment de trobada i convivència en un espai comú: la Ciutat, que es transforma en un gran escenari viu on, cada dia i a totes hores, hi passen coses.
El paer en cap ha convidat a tothom a passejar per la ciutat i viure les nostres tradicions amb els elements de cultura popular i també amb les noves incorporacions d’enguany, amb el Ball de Valenciant o les Trompetes i el Toc de la Crida, a més dels balls, la dansa, la música, els concerts, els correfocs, el castell de focs, els gegants, les sardanes i la resta d’espectacles escènics... “En definitiva, la Cultura desplegada en tota la seva dimensió”, ha dit.
Minuts abans de la lectura del pregó, l’alcalde, acompanyat dels membres de la corporació municipal, ha rebut els tres pregoners al Palau de la Paeria que han signat el llibre d’honor de l’Ajuntament, abans de sortir en comitiva fins a la plaça Sant Joan.
Un cop finalitzat el pregó, la Balkan Paradise Orchestra - BPΩ ha ofert un concert carregat de magnetisme (B), potència (P) i resistència (Ω), que ha engrescat els assistents a la plaça, instant-los a ballar amb el so de la seva música.
La Festa aixeca el teló
El pregó ha donat el tret de sortida a una diversitat d’actes que tot seguit s’han anat realitzant en altres indrets de la ciutat. Mentre la plaça Paeria es transformava en una gran rotllana amb motiu de la ballada de sardanes, mercès a l’acompanyament de la Cobla Lo Castell, la plaça Ricard Viñes acollia una demostració de l’escola de ball de la Casa d’Andalusia i una actuació de l’Agrupación Raíces de Zahute de la Casa d’Aragó.
Un altre dels espais que s’ha posat en marxa tot just finalitzat el pregó ha estat el dels Camps Elisis. Mark Weaver ha actuat a l’escenari de la Glorieta, obrint un programa que han de completar aquesta nit Fluid’D’Neurocom i Apam. També dins del recinte dels Camps Elisis està previst un dels plats forts musicals de la Festa Major, l’actuació d’Estopa.
Imatges relacionades
-
Els pregoners de la Festa major demanen a la ciutadania que sigui protagonista del batec cultural de la ciutat