<bound method DexterityContent.Title of <NewsItem at /fs-webs/festeslleida/ca/actualitat/noticies/dimecres-de-cendra.-sacaba-senterra-el-carnaval-i-comenca-la-quaresma>>.

Dimecres de cendra. S'acaba, s'enterra el carnaval i comença la quaresma.

S'acaben uns dies on segons la tradició regna la gresca, la disbauxa, la broma, la sàtira, si bé han estat viscuts de forma telemàtica.

Avui tocaria enterrar el personatge principal del Carnaval, el Pau Pi, però per acabar aquest #Carnavalenxarxa del #CarnavaldeLleida, parlem de festa i joc i amb una mica d'alegria. Concretament parlarem del joc de “La Figuereta”.

“La Figuereta” és el nom que rebia a Lleida un joc que es duia a terme pel Carnaval, i que consistia en un personatge que duia una canya en la qual hi havia una figa penjant i que l'oferia en forma de joc, sobretot, a la canalla.

Del joc en podem veure petites descripcions recollides per alguns folkloristes i també en diferents publicacions en premsa que ens aporten breus informacions sobre el seu desenvolupament.

A la pàgina 19 del "Diario de Lérida" del dia de febrer de l’any 1981, hi podem llegir diferents entrevistes a gent que d’una manera o altra estaven vinculats a la festa i s’hi feien diferents aportacions sobre els carnavals antics de Lleida.

Un d’ells, en Joan Font, presentat com a “viejo carnavalero”, parla de "La Figuereta" i diu: “También los crios disfrutaban gracias a los célebres personajes que hacian “La Figuereta”(la chiquillada debía coger un higo que pendía de una caña, con la boca ganándose unos premios) que casi siempre hacían un mozo de cuerda y un famoso médico. Los disfraces y bromas eran muy originales”

Anys després, també en el marc del carnaval i al "Diario de Lérida" de l’11 de febrer de 1988, a la pàgina 13 hi trobem un petit article amb el títol “Els Carnavals del 1900, contat per Manolo Velilla i Alonso”. En les seves explicacions hi podem llegir: “Cal recordar el bon humor i la manera animada de ser del que fou un gran metge lleidatà, el doctor Mercé, un personatge assidu, any rere any, al Carnaval. Sovint se’l veia pels carrers amb una canya, un fil i en un dels extrems de la canya una figa seca mentre ell anava cridant <<Alhigi, Alhigi>> i la canalla darrera seu, intentant aconseguir la figa i menjar-se-la, així es divertien els nens, amb ben poca cosa. La gent en aquell temps era innocent i senzilla”

El sr. Manolo, ens parla d’una diversió innocent, però tot fa pensar que en el seu origen, no ho hauria estat tant d’innocent, i com recull per exemple Joan Amades parlant dels figuetaires a nivell català, ens diu que “segons la veu popular, la figuereta no era un joc infantil com nosaltres encara l’hem aconseguit, sinó que abans eren dones les que es lliuraven a aquest exercici tan singular, i homes els qui tractaven d’heure el fruit del cap del cordill. El qui ho assolia gaudia de certes llicències i llibertats amb la dama que menava el joc, com a premi o recompensa de la seva victòria”. [J. Amades. “Costumari Català. El Curs de l’Any. Vol II” pàg.86.]

De "La Figuereta" en trobem diferents representacions , per exemple en auques, com la del Carnaval de Barcelona, però les que més ens interessen serien les de Lleida, del que tenim un dibuix signat per Miró i reproduït a “Fets, Costums i Llegendes. Segrià II” de Jordi Curcó i sobretot, una fotografia que podem veure a la "Història de Lleida, v8. De la Restauració al Franquisme”, on el peu de foto ens parla que el centre principal del carnaval lleidatà, era l'envelat de la plaça Sant Joan, però en la imatge, una fotografia de l'arxiu de l'Ateneu Popular de Ponent, representa el joc de la Figuereta.

Acabem, doncs el Carnaval. En un any complicat, hem volgut acabar amb un joc i un divertiment senzill, amb uns dels personatges que participaven del Carnaval de Lleida i sobretot amb ganes d’actes, que més senzills o més multitudinaris, ens permetin retrobar-nos al carrer amb una màscara… de Carnaval.

Podeu trobar més informació sobre jocs i personatges semblants a “La Figuereta” a:
*Figa te fai de Torredembarra. A partir de la Figa te Fai, trobem un bon estudi de context general d’aquests personatges i jocs carnavalescos.
http://www.ballspopulars.org/figatefai/
*La Teiera: La figa te fai.
https://lateiera.wordpress.com/2014/03/02/la-figa-te-fai/
* Emili Casademont i Comas: Les dones i el Carnestoltes
http://emilicasademont.blogspot.com/…/les-dones-i-el-carnes…